Moltes vegades ens pregunten com podem saber si les pèrdues de memòria o dèficits cognitius que noten les persones que es fan grans formen part de la normalitat en el procés natural d’envelliment o són indicatiu d’un problema major com podria ser una demència com l’Alzheimer, manca de reg sanguini o qualsevol altre causa.

Amb aquest post us volem explicar que nombrosos estudis han demostrat que el deteriorament cognitiu associat a l’edat no és unitari, és a dir, no es produeix de manera uniforme, ni afecta de la mateixa manera a totes les funcions cognitives o mentals. Totes les persones envelleixen de manera diferent i, per tant, la repercussió en la memòria també es manifesta de diferent manera en cada persona.

         De fet, existeixen funcions que van declinant de forma lentament progressiva durant tota la vida adulta, d’altres es mantenen fins a etapes molt tardanes i finalment existeixen algunes que no només no es deterioren, si no que fins i tot milloren amb el pas del temps.

         Per tant, de tot el conjunt de capacitats cognitives que té l’ésser humà, només algunes es deterioren en l’envelliment normal i d’altres, en canvi, es preserven. Aquí us en fem un petit resum:

 

ES PRESERVA:

• el vocabulari
• els coneixements generals
• la fonologia (pronunciar una paraula)
• la sintaxi (construcció de frases)
• el llenguatge escrit
• la organització visual: no tenen problema per denominar objectes coneguts o per localitzar llocs en un mapa.
• la memòria procedimental: guarda el record dels procediments o habilitats per a fer les coses. Són processos que s’automatitzen i no requereixen una execució conscient. Exemple: conduir un cotxe, anar en bicicleta o pentinar-se.
• l’atenció simple.

 

ES DEBILITA:

• els sentits, especialment la vista i la oïda; per tant, també la percepció.
• la sensibilitat tàctil.
• la velocitat de reacció.
• la velocitat d’aprenentatge.
• l’eficàcia en estratègies d’organització semàntica (ex: classificar els animals aus o insectes).
• les aptituds visuoconstructives (ex: fer un encaixable).
• l’atenció múltiple o dividida (atendre diverses tasques a la vegada) amb una major vulnerabilitat davant les interferències.
• la retenció de noms.
• la velocitat de processament.
• la memòria immediata

Categories: General